dimarts, 25 de febrer de 2014

Les músiques del món - Palau de la Música Catalana


La VEU, l'instrument més  primitiu  i  mes humà que existeix 
ens portarà de viatge per les sonoritats i les músiques del món

Tot el concert serà interpretat "a cappella" pel GRUP VOCAL KOLLAGE 
(Llegeix i escolta el Bloc de Música de l'Splai - Cantar a cappella)

Vet aquí algunes musiques que sentirem en concert al Palau de la Música Catalana

Trompa tibetana (Tibet)

Flauta bansuri, tabla (India)

El iodel (Suïssa)


Escolta un iodel pop .............Bayartsengel yodel



Kalinka (Rúsia)


Kongo magni (Congo)


Osain (Nigèria)


Ven a guarachar ( Cuba)

Percusión Vocal Latina con Freddy Lafont


I wish ( Stewe Wonder - EEUU)



The little light of mine (Gospel-EEUU)



Down by the riverside (Gospel -EEUU)



Louis Amstrong - Down By the Riverside (Lyrics)

Down by the Riverside - Mormon Tabernacle Choir

Mary had a Little Lamb

Mary had a Little Lamb és una cançó popular anglesa coneguda arreu del món.




Explica que una nena va portar un xai a l'escola i va organitzar un bon xivarri.

Llegeix!   Escolta-la !! i Apren-la!!



Mira el video










dijous, 20 de febrer de 2014

El Trencanous - Piotr Ilitx Txaikovski

El Trencanous (en rus Щелкунчик, Xtxelkúntxik) és una obra de ballet amb partitura de Txaikovski, estrenada el 18 de desembre de 1892 (6 de desembre del Calendari julià) al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg



Explica és la història




Està composta per dos actes, tres taules i 15 escenes. La coreografia original dura una hora i mitja aproximadament.(extret del Wiquipèdia)





 Les músiques del  Trencanous es van fer molt populars. La gent volia escoltar-les  en concert. Així que van recollir un grup de peces de l'obra , el que se'n diu "una suite", per poder-les interpretar en sales de concert.

 La suite El Trencanous és un recull de danses del Ballet El Trencanous  interpretades per a l'orquestra simfònica en una sala de concerts.

Consta d'aquestes parts:

En Walt Disney va escoltar l'obra i li va agradar molt.
Va crear uns dibuixos animats de cinc peces de la suite per la seva pel·lícula Fantasia

 

Dansa de la fada de sucre

Dansa russa

Dansa àrab

Dansa xinesa

Dansa de les flautes de bambú

dissabte, 15 de febrer de 2014

El Blues

A 6è trebalem el blues, les seves característiques, el seu origen...
Edu3.cat






Basin Street Blues- Andrea Motis amb la Sant Andreu Jazz Band

Basin Street Blues- Louis Armstrong

Bassin Street  és un carrer situat en un barri anomenat Storyville, a la ciutat de Nova Orleans a l'estat de Lousiana ( EEUU).
A partir de l’any 1865, en què el president Lincoln aboleix l’esclavitud,  els negres arriben a les grans ciutats  per a treballar-hi. 
Amb ells porten també la seva música : el blues, els worksongs i els espirituals.... Els esclaus alliberats poden adquirir instruments musicals en subhastes populars, bàsicament instruments de vent-metall,  i els aprenen a tocar amb una tècnica pròpia, intentant imitar el que fan amb la veu quan canten, doncs desconeixen el solfeig. 
Organitzen les seves pròpies bandes i molts arriben toquen als barris baixos de Nova Orleans.
Els negres escolten les bandes militars, la música sacra de les esglésies i hi afegeixen les palmes i batiment de peus, blues i espirituals: neix el jazz. (Llegeix més)
Won't you come and go with me
Down that mississippi
We'll take a boat to the land of dreams
Come along with me on, down to new orleans

Now the band's there to greet us
Old friends will meet us
Where all them folks goin to the st. louis cemetary meet
Heaven on earth.... they call it basin street

I'm tellin' ya, basin street...... is the street
Where all them characters from the first street they meet
New orleans..... land of dreams
You'll never miss them rice and beans
Way down south in new orleans

They'll be huggin'.... and a kissin'
That's what I been missin'
And all that music....lord, if you just listen'
New orleans....i got them basin street blues

(instrumental break)

Now ain't you glad you went with me
On down that mississippi
We took a boat to the land of dreams
Heaven on earth...they call it basin street


També hem escoltat i cantat el Blues de les galetes 
De bon matí, quan ja fa fred,
a la cuina, vora l’estufa,
a punt d’esmorzar.
Davant meu, un got de llet.
Obro l’armari, agafo el paquet,
m’assec a la taula,
sembla que hi ha gana.
Galetes sucades amb llet.

Maries rodones, galetes torrades,
enxocolatades, farcides de nata...
galetes sucades amb llet.

Amb la cullera les vaig enfonsant
en la llet calentona,
surten bombolles.
S’estoven molles com van.
Des de la boca fins a la panxa
sento com baixen.
Se’m posen tan bé!
Galetes sucades amb llet.

Tant se val si són rodones
com si són quadrades, o embolicades...
galetes sucades amb llet.
Galetes sucades amb llet...

Galetes sucades amb llet...




dimecres, 12 de febrer de 2014

L'himne dels segadors


Els Segadors és l'actual himne oficial de Catalunya.
El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII.
L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.


Els Segadors fou declarat himne nacional de Catalunya, pel Parlament, el 25 de febrer de 1993.



La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897 però, conté elements d'una cançó antiga recollida pel escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882

La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. 

La primera versió enregistrada que se'n conserva data del 1900.


L'himne es refereix a  la sublevació de Catalunya del 1640  anomenada El Corpus de sang
La sublevació  dels catalans contra el rei Felip IV va esclatar com a conseqüència del abusos envers la població catalana durant la guerra contra França. 



Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!




El llibre vermell de Montserrat


El  “Llibre vermell  de Montserrat” és un còdex (llibre antic i escrit a mà) que és conserva a la biblioteca de l’Abadia de Montserrat.


Es va copiar a l’Scriptorium del monestir a finals del s.XIV . 

En aquest còdex es troben textos teològics (narracions de miracles, homilies, doctrina cristiana…)  i un recull de 10 cançons dedicades a la mare de Déu.
Totes aquestes  peces musicals, són d'autor anònim.
 La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit:

Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. “(llatí)

"Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."


Els peregrins que arribaven a Montserrat cantaven i ballaven aquestes cançons al davant del monestir amb lloança a la Verge.
Alguns continuaven el seu viatge cap a Santiago de Compostela.




El 25 de juliol de 1811  l’abadia fou saquejada i cremada pels soldats de Napoleó. Tothom va creure que el manuscrit s’havia cremat. Al 1885 va aparèixer a Vic, es creu que es va salvar perquè en el moment de la crema estava deixat en préstec.

Quan es va restaurar al segle XIX es van folrar les seves cobertes amb vellut vermell.


El  Cançoner Montserratí

·        Cànon O virgo splendens
·        Dansa Stella splendens
·        Cànon Laudemus Virginem
·        Himne Mariam, matremvirginem, attolite
·        Dansa Polorum Regina
·        Dansa Cuncti simus concanentes
·        Cànon Splendens ceptigera
·        Dansa Los set gotxs
·        Motet Imperayritz dela ciutat joyosa
·        Dansa Ad mortemfestinamus

  

dilluns, 10 de febrer de 2014

Música en l'antiga Roma

Coneixem els instruments d'aquesta època a través d'algunes restes arqueològiques, de documents escrits, d’obres pictòriques, ceràmiques, mosaics i escultures.







Tant les fonts literàries antigues com les arqueològiques demostren que la civilització etrusca va sentir un enorme estima per la música, cosa que es pot comprovar contemplant les variades imatges que guarneixen les seves tombes. Com va arribar a dir el prestigiós etruscólogo J. Heurgon, "el que havia de ser més difícil de descobrir en una ciutat etrusca, era el silenci".


La música de l’antiga Roma recull les formes musicals i instruments de la cultura grega.
Molts dels seus  músics són esclaus grecs fets presoners pels romans.


També rep influències de les músiques i instruments dels pobles conquerits arreu de la Mediterranea i més enllà.

 

En quines ocasions es feia servir la música:? En els rituals religiosos, en l’exèrcit, en el circ, acompanyant la dansa,  en banquets...


 




La cultura romana utilitza molts instruments de vent


La tuba o salpinx: trompeta trecta dels etruscos 




El lituus trompa etrusca de campana curva



El cornu o bucina; trompa amb vara transversal utilitzat per exèrcit i en el teatre




El sirinx 




La tibia – els romans nombren així l’aulos i el doble aulos grec


 


El  Carnyx, és un llarg i prim instrument, semblant a la trompeta,
decorat amb el cap d'un animal en l'extrem superior.



L’instrument de corda utilitzat és la lira i altres instruments similars: la kithara, el barbiton...




Els instruments de percussió que feien servir eren les timbales (timpanon) i els tambors






Escolta com alguns grups instrumentals intenten reproduir la música que es feia en l'antiga Roma