divendres, 22 de novembre de 2013

Santa Cecília, patrona de la Música

El 22 de novembre se celebra el Dia de la Música en honor de Santa Cecília, la seva patrona.
Durant segles, aquesta diada es commemorava amb una processó bufa amb tota classe d'instruments. 


Segons la tradició cristiana, Santa Cecília va morir màrtir l'any 230. Santa Cecília era una jove doncella que predicava el cristianisme pels carrers de Roma. Valerià i Tiburci, els seus germans i seguidors, van ser arrestats i decapitats. Cecília va enterrar cristianament els cadàvers, raó per la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Davant les negatives de la donzella, Almaci va ordenar que morís ofegada a la banyera de casa seva. Els guàrdies romans van preparar una gran foguera amb la intenció d’asfixiar la jove, però segons explica la llegenda la santa va passar dos dies tancada al bany cantant alegrement enmig d’una fumera insuportable. Finalment, va ser decapitada.


Durant més de deu segles Santa Cecília va ser una de les màrtirs més venerades pels cristians, i l’any 1594 va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII. El dia del seu naixement va esdevenir Dia de la Músic  

     (Extracte de http://www.edu365.cat)



Molts pintors han utilitzat el tema de la santa.



    



Alguns músics li han dedicat les seves composicions musicals

Oda a Santa Cecília, de Henry Purcell

Oda a Santa Cecília, de Fredreric Händel

Missa de Santa Cecília, de Charles Gounod

Hi ha una altra data assenyalada pel món de la Música
Es tracta del Dia de la Música o Festa de la Música.

És una festa europea i internacional, que actualment 
se celebra en un centenar de països, cada 21 de juny.

Va ser Jack Lang, Ministre de Cultura francès, qui, el 1982,
  va celebrar-ne la primera edició a França.



Algunes festes de Santa Cecília a l'escola Splai








diumenge, 3 de novembre de 2013

El so de cine mut



El cinema mut que es projectava en les sales a principis de segle XX tenia so. 

El so, però, no estava incorporat a la cinta.

En els cines hi havia un piano, una pianola, un gramòfon o fins i tot una petita banda o orquestra que acompanyaven les sessions.


  



La pretensió era ocultar, dins del que era possible,
el soroll que feien les bobines de les cintes al girar.

Els músics guiats per les imatges tocaven temes enèrgics i àgils
 per donar sensació de rapidesa ,
en les escenes amoroses interpretaven temes més lents i romàntics,
quan apareixien els malvats la música es feia fosca, dissonant o estranya....

Poc a poc es comença a utilitzar la música dels grans compositors clàssics

coneguts pel públic, com Mendelssohn, Beethoven o Chopin.


The Paleface (1922) - Buster Keaton
(Del minut 3:20 al 6:42 s'escolta la Marxa Radetzky

de Johann Strauss pare)





Seven Chances (1925) - Buster Keaton





El gabinet del Doctor Caligari (1920)





Les aventures de Charlot (1918)






Compositors de molta vàlua, com el francès Camille Saint-Saëns, composen partitures expressament per acompanyar les projeccions de pel·lícules.



L'Assassinat du Duc de Guise
(
original film score, composed by Camille Saint-Saëns)







També eren molt utilitzats els ragtimes especialment en el cinema còmic.
Clica i escolta alguns ragtimes de Scoot Joplin




En aquest film de Charlot s'escolta  el ragtime  Maple Leaf Rag



En les grans sales, a més a més de la música que s'interpretava
 es podien escoltar alguns sorolls adequats a les imatges,
ja que alguns exhibidors disposaven de màquines especials
 per produir sons com ara tempestes, cant d’ocells, etc.



Alguns experiments van demostrar que les ones sonores
es podien convertir en impulsos elèctrics.
Es va aconseguir enregistrar  una pista sonora en el cel·luloide ,
es va fer possible ajustar el so a la 
imatge, i per tant fer sonor el cinema. 



Quan el cinema sonor va demostrar la seva rendibilitat, les pel·lícules mudes o silents, 

malgrat les seves virtuts artístiques, van quedar condemnades a passar a la història.




El 6 d'octubre de 1927 s'estrena The Jazz Singer (El cantor de jazz),
considerada la primera pel·lícula sonora de la història del cinema.








 Tres anys més tard, el 1930, el sonor ja és un fet i el cinema mut ja és història.
 El cinema mut havia durat 35 anys.



Lacrimosa

El tema Lacrimosa apareix en el final de la Seqüentia del Rèquiem de Mozart
Lacrimosa significa "que fa plorar"





Versions  modernes del Lacrimosa




Coneixes altres versions?
Explica-ho en comentaris