divendres, 20 de desembre de 2013

Concert virtual de Nadal 2013


P3 - A la nit de Nadal


P4 - El pessebre màgic



P5 - El caganer




1r - Els camells



2n - M'agrada Nadal



3r - Els Tres Reis d'Orient


4t - El noi de la mare


5è - La nit de Nadal





6è - O son do ar

6è- Noel Jazz




divendres, 22 de novembre de 2013

Santa Cecília, patrona de la Música

El 22 de novembre se celebra el Dia de la Música en honor de Santa Cecília, la seva patrona.
Durant segles, aquesta diada es commemorava amb una processó bufa amb tota classe d'instruments. 


Segons la tradició cristiana, Santa Cecília va morir màrtir l'any 230. Santa Cecília era una jove doncella que predicava el cristianisme pels carrers de Roma. Valerià i Tiburci, els seus germans i seguidors, van ser arrestats i decapitats. Cecília va enterrar cristianament els cadàvers, raó per la qual també va ser detinguda i forçada a renegar de les seves creences. Davant les negatives de la donzella, Almaci va ordenar que morís ofegada a la banyera de casa seva. Els guàrdies romans van preparar una gran foguera amb la intenció d’asfixiar la jove, però segons explica la llegenda la santa va passar dos dies tancada al bany cantant alegrement enmig d’una fumera insuportable. Finalment, va ser decapitada.


Durant més de deu segles Santa Cecília va ser una de les màrtirs més venerades pels cristians, i l’any 1594 va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII. El dia del seu naixement va esdevenir Dia de la Músic  

     (Extracte de http://www.edu365.cat)



Molts pintors han utilitzat el tema de la santa.



    



Alguns músics li han dedicat les seves composicions musicals

Oda a Santa Cecília, de Henry Purcell

Oda a Santa Cecília, de Fredreric Händel

Missa de Santa Cecília, de Charles Gounod

Hi ha una altra data assenyalada pel món de la Música
Es tracta del Dia de la Música o Festa de la Música.

És una festa europea i internacional, que actualment 
se celebra en un centenar de països, cada 21 de juny.

Va ser Jack Lang, Ministre de Cultura francès, qui, el 1982,
  va celebrar-ne la primera edició a França.



Algunes festes de Santa Cecília a l'escola Splai








diumenge, 3 de novembre de 2013

El so de cine mut



El cinema mut que es projectava en les sales a principis de segle XX tenia so. 

El so, però, no estava incorporat a la cinta.

En els cines hi havia un piano, una pianola, un gramòfon o fins i tot una petita banda o orquestra que acompanyaven les sessions.


  



La pretensió era ocultar, dins del que era possible,
el soroll que feien les bobines de les cintes al girar.

Els músics guiats per les imatges tocaven temes enèrgics i àgils
 per donar sensació de rapidesa ,
en les escenes amoroses interpretaven temes més lents i romàntics,
quan apareixien els malvats la música es feia fosca, dissonant o estranya....

Poc a poc es comença a utilitzar la música dels grans compositors clàssics

coneguts pel públic, com Mendelssohn, Beethoven o Chopin.


The Paleface (1922) - Buster Keaton
(Del minut 3:20 al 6:42 s'escolta la Marxa Radetzky

de Johann Strauss pare)





Seven Chances (1925) - Buster Keaton





El gabinet del Doctor Caligari (1920)





Les aventures de Charlot (1918)






Compositors de molta vàlua, com el francès Camille Saint-Saëns, composen partitures expressament per acompanyar les projeccions de pel·lícules.



L'Assassinat du Duc de Guise
(
original film score, composed by Camille Saint-Saëns)







També eren molt utilitzats els ragtimes especialment en el cinema còmic.
Clica i escolta alguns ragtimes de Scoot Joplin




En aquest film de Charlot s'escolta  el ragtime  Maple Leaf Rag



En les grans sales, a més a més de la música que s'interpretava
 es podien escoltar alguns sorolls adequats a les imatges,
ja que alguns exhibidors disposaven de màquines especials
 per produir sons com ara tempestes, cant d’ocells, etc.



Alguns experiments van demostrar que les ones sonores
es podien convertir en impulsos elèctrics.
Es va aconseguir enregistrar  una pista sonora en el cel·luloide ,
es va fer possible ajustar el so a la 
imatge, i per tant fer sonor el cinema. 



Quan el cinema sonor va demostrar la seva rendibilitat, les pel·lícules mudes o silents, 

malgrat les seves virtuts artístiques, van quedar condemnades a passar a la història.




El 6 d'octubre de 1927 s'estrena The Jazz Singer (El cantor de jazz),
considerada la primera pel·lícula sonora de la història del cinema.








 Tres anys més tard, el 1930, el sonor ja és un fet i el cinema mut ja és història.
 El cinema mut havia durat 35 anys.



Lacrimosa

El tema Lacrimosa apareix en el final de la Seqüentia del Rèquiem de Mozart
Lacrimosa significa "que fa plorar"





Versions  modernes del Lacrimosa




Coneixes altres versions?
Explica-ho en comentaris

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Somriures i llàgrimes (The Sound of Music)


Somriures i llàgrimes , en versió original The Sound of Music, és una pel·lícula musical de Robert Wise estrenada el 1965 i basada en el llibre de Maria Augusta Trapp, La Familia Trapp.

Les cançons del film, en anglès, es van fer aviat molt populars i es van traduir a diferents idiomes.

Nosaltres a 2n treballem la cançó DO-RE-MI en català


Vet aquí la cançó amb  diferents adaptacions


DO-RE-MI
Versió teatral en castellà




DO-RE-MI
 Pel·lícula original en anglès




En karaoke





DO-RE-MI
Flash mob de Antwerp (Bèlgica)

Cànon - Norman McLaren

Aquest curtmetratge està realitzat i dirigit pel cineasta d'origen escocès  Norman McLaren  (StirlingEscocia11 de abril de 1914 - Montreal,Canadá27 de gener de 1987).
En ell poden visualitzar els efectes d'un cànon musical i amb moviment.






Va estudiar disseny a l'escola d'art de Glasgow, on va començar a experimentar amb el cinema i l'animació. Després d'acabar els seus estudis va realitzar algunes pel · lícules a Londres.

 McLaren es va mudar a Nova York el 1939, alhora que començava la Segona Guerra Mundial.

En 1941 va ser convidat a Canadà a treballar pel National Film Board, allà va obrir un estudi  i va ensenyar animació a cineastes canadencs.

Va ser allà on McLaren va crear el seu film més famós, Neighbours (1952), el qual va guanyar innombrables premis a tot el món inclosos el Canadian Film Award i el Academy Award.

(Extret de Wiquipèdia)





O son do ar - Luar na lubre


Luar na lubre és un grup de música folk gallec. 

Luar na lubre  vol dir Llum de la lluna al bosc sagrat dels celtes.



Aquesta formació musical ha difós la cultura i la música gallega, duent-la a llocs recòndits del món.
Les seves musiques reben les influències de països amb una tradició musical similar, com Irlanda,Escòcia o la Bretanya.

Bieito Romero , un component del grup,  va composar  el tema  "O són do ar" (El so de l'aire)  
Mike Oldfield, un gran amic i propulsor de la música de Luar na lubre va quedar enamorat del mític tema i l'any 1999  els va proposar col·laborar en la seva gira mundial (Live then & Now'99). Així va ser com  els va  arribar la fama internacional.
Els instruments que usen són: gaita gallega , acordió diatònicviolíflautes i wistles, violoncel,
guitarra acústica, bouzouki, pandereta,bodhrán i percussions....
Luar na lubre ressalta la cultura gallega amb temes tradicionals de la zona, encara que no es queden fora de les influènciescèltiques de països amb tradició musical similar, com Irlanda,Escòcia o la Bretanya.

(Extracte de Wiquipèdia)

dissabte, 22 de juny de 2013

Corrandes pel comiat de 6è


Els nens i nenes de 5è  es van inventar unes corrandes
i les van cantar en el comiat de 6è.


Hem vingut per fer el comiat
i us hem fet una cançó
escolteu-la de bon grat
no ho hem sabut fer millor

Laralala...

Aviat us n'anireu
nois i noies de sisè
us hem fet unes corrandes
si voleu les ballarem.

Estudieu, porteu-vos bé
a la ESO  l'any que ve,
fareu nous amics potser
esperem que us vagi bé.

Baralletes hem tingut.
En el fons som bons amics.
Junts al pati hem compartit
pilotes, cordes i crits.

En futbol hi ha hagut baralles
també n'hem tingut pels "ponts"
No us semblàvem molt simpàtics
prò som companys en el fons.

Us desitgem molta sort
i segur que la tindreu
nois i noies com vosaltres
ben segur que triomfareu.

Quan esteu a l'Institut
us trobarem a faltar
però podeu estar tranquils
que ens tornarem  a trobar.

Ara és l'hora de dir adéu
no per sempre, fins aviat
D'aquí un any ens trobarem
l'amistat perdurarà.

No volem posar-vos tristos.
Que ressonin les cançons!
Ja sabem que a tots vosaltres
us agrada el rock-and-roll.


dimarts, 11 de juny de 2013

Percussió corporal - Clapping games

Sempre és interessant proposar-nos nous reptes.

Podria jo dir: Supercalifragilisticoespialidoso o una paraula encvara més llarga ?
Podria resoldre un  enigma misteriós?

Us proposo que intenteu interpretar aquests Jocs de percussió corporal.
Si aquest jocs es fan amb les mans, en anglès en diuen Hand Clapping games

El primer joc :  Hand Clapping Game Bim bum





El segon joc : Boom Snap Clap Hand Game

;/



Al Brasil els agrada fer aquests jocs amb una llauna o un got.
En diuen "Batuque de lata"

Aquí en teniu dos exemples

Escatumbararibé





Fome come





Podeu llegir també aquesta altra entrada del bloc.

Feu-me saber si ho heu aconseguit.
Deixeu-me el vostre comentari

dimarts, 14 de maig de 2013

Sí! Ha passat un àngel!


Per fi..  Ja va arribar el dia.
El dilluns 13 de maig vam anar a l'Auditori i vam interpretar Ha passat un àngel.
Quins nervis!

Assaig general  a l'escola pel matí.
Assaig general a l'Auditori i finalment "el concert" per les famílies.


Hem quedat molt satisfets!
Ha estat una bona experiència!

La filadora i La balanguera

 La Filadora és una cançó popular catalana que explica com una noia  troba el  noi que li agrada i parlen pel carrer.  Comença així:  "Un pobre pagès tenia una filla, tenia quinze anys i encara no fila...."


 N'hi ha una altra cançó que és diu La Balanguera.
Es tracta d'
un poema de Joan Alcover (1854-1926), adaptat i amb música del compositor Amadeu Vives (1871-1932).
Actualment és l'himne oficial de Mallorca.

I... la balanguera també fila....





Observeu aquestes  pintures i veureu com totes dues filadores s'han quedat adormides.
Quin conte us recorda?

    

dilluns, 6 de maig de 2013

Les lletres - 2n

Al concert de primavera no ens va sortir del tot bé, així que l'hem tornat a enregistrar.
Esperem que us agradi.

dijous, 18 d’abril de 2013

El Petit Príncep 2013


A Nou Barris, al barri de Porta, tenim una petita plaça situada entre els carrers d’Alella, Santanyí i Alloza. És la Plaça del  Petit Príncep . Va ser inaugurada al 2010.

I...   qui és aquest Petit Príncep ?
Aaah!  Ho descobriríeu si llegíssiu  aquest llibre:

"El petit príncep"  de   Antoine de Saint-Exupéry


"La història narra la trobada entre un nen i un aviador. Les converses que tenen fan canviar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte.


  Els alumnes de 5è, dimecres 8 de maig, hi aniran a veure, amb companyia de l'escola Aloma, l'espectacle de titelles
"Els viatges de El Petit Príncep" a càrrec de la companyia Petit Bombay.

Per acabar la trobada cantarem plegats La  cançó del xai
de La Cantata El Petit Príncep  composada per Ricard Gimeno, amb els textos  adaptats d'Imma Solé i Anna Valls i els poemes, creació de Jordi Enjuanes.

 

La cançó del xai

Em diu: M'agradaria
que tu em pintis un xai.
Li vaig dir que ho sentia,
que jo no he pintat mai.
Sols sé pintar una boa
que es menja un elefant...
i ell.. plora que plora,
i jo acabo pintant.
Li pinto un xai amb banyes,
i em diu: Si és un marrà...
Si et plau, pinta'n un altre
que sigui jovençà!
Si li'n pinto una capsa.
A dins, dic, tens el xai.
Aquest si que m'agrada,
a quin xaiet més guai!
Em diu: M'agradaria
que tu em pintis un xai.
Li vaig dir que ho sentia,
que jo no he pintat mai.
Sols sé pintar una boa
que es menja un elefant ...
I ell.. plora que plora,
i jo acabo pintant.
  En aquesta adreça trobareu els textos de les cançons  i els audios d’aquesta cantata.



dissabte, 13 d’abril de 2013

Si yo tuviera una escoba

Per acabar el concert de primavera us proposem un CANT COMÚ
amb la cançó : SI YO TUVIERA UNA ESCOBA

L'escombra, quin invent! Ens ajuda a netejar la brutícia del terra.
Aquesta cançó, però, no ens  parla de netejar la brutícia del terra,
sinó totes aquelles coses que en aquest món nostre, no estan bé:
la crisi, la corrupció, les desigualtats, les retallades, les guerres....


 Si yo tuviera una escoba
Si yo tuviera una escoba (4 vegades)
cuantas cosas barrería. 
 
Si yo tuviera una escoba (4 vegades)
cuantas cosas barrería.

Primero, lo que haría yo primero 
barrería yo el dinero, 
que es la causa y el motivo 
ay, de tanto desespero. 

Segundo, lo que haría yo segundo 
barrería bien profundo, 
todas cuantas cosas sucias 
se ven por los bajos mundos. 

Si yo tuviera una escoba (4 vegades)
cuantas cosas barrería. 


Si yo tuviera una escoba (4 vegades)
cuantas cosas barrería. ( 3 vegades)








La capsa tonta

El televisor! Quin invent!
Hi ha alguna casa on no n'hi hagi?

A 5è, pel concert de primavera, cantarem La caixa tonta.
I és que alguns programes de televisió són tan... tontos!

     Clica per veure la lletra

La cançó dels oficis

La majoria dels invents de la humanitat estan relacionats amb l'especialització del treball.

Les persones que han desenvolupat un determinat ofici han inventat eines i aparells per fer-lo millor.
S'ha de reconèixer, però, que hi ha un ofici que es dedica a fer experiments constantment per tal de  fer descobriments i invents... són els científics.

A quart estem aprenent aquesta cançó pel concert de primavera.
Clica per llegir el text de la cançó 

   

Rap de les taules

Les taules de multiplicar són un altre enginy humà, una invenció que ens permet calcular amb facilitar.

Escolta la cançó:
 " Fa més de 2000 anys, un grec molt erudit, es va inventar unes taules per no comptar amb els dits. Pitàgores es deia, era molt eixerit. Deien que era un setciències per no comptar amb els dits"





Pitàgores també va estudiar les proporcions matèmatiques i les seves relacions amb a la música.
Les notes de l'escala musical i la seves relacions matemàtiques.